En un entorn de crisi econòmica com l’actual poden ser ben acollides propostes municipals que vagin dirigides a minimitzar els efectes de la pressió fiscal que els ajuntaments apliquen als contribuents.
Més enllà de l’aplicació de bonificacions fiscals o de la contenció dels tipus impositius, una possible proposta a formular al nostre Ajuntament seria la creació d’una “tarifa plana” o fraccionament amb pagament periodificat del sumatori dels tributs municipals que han de pagar els nostre contribuents.
En síntesi la proposta consisteix en domiciliar per banc mitjançant fraccionaments que reparteixen el sumatori total dels tributs de venciment periòdic , de tal manera que el contribuent pugui liquidar les seves obligacions tributàries en sis o més fraccions d’igual quantitat.
Aquesta mena de “tarifa plana” permet repartir al llarg de l’any en fraccions més petites el que fins el moment serien imposicions més gravoses que es solen concentrar en els períodes determinats per al pagament voluntari dels tributs.
La mesura beneficia al contribuent, però també a l’Ajuntament que s’assegura repartir els ingressos a la tresoreria al llarg de l’any, millorar la recaptació atès que les fraccions venen domiciliades i reduir els costos de la recaptació executiva.
Més enllà de l’aplicació de bonificacions fiscals o de la contenció dels tipus impositius, una possible proposta a formular al nostre Ajuntament seria la creació d’una “tarifa plana” o fraccionament amb pagament periodificat del sumatori dels tributs municipals que han de pagar els nostre contribuents.
En síntesi la proposta consisteix en domiciliar per banc mitjançant fraccionaments que reparteixen el sumatori total dels tributs de venciment periòdic , de tal manera que el contribuent pugui liquidar les seves obligacions tributàries en sis o més fraccions d’igual quantitat.
Aquesta mena de “tarifa plana” permet repartir al llarg de l’any en fraccions més petites el que fins el moment serien imposicions més gravoses que es solen concentrar en els períodes determinats per al pagament voluntari dels tributs.
La mesura beneficia al contribuent, però també a l’Ajuntament que s’assegura repartir els ingressos a la tresoreria al llarg de l’any, millorar la recaptació atès que les fraccions venen domiciliades i reduir els costos de la recaptació executiva.
MARC JURÍDIC
L’article 65 de la Llei General Tributària estableix que “Els deutes tributaris que es trobin en període voluntari o executiu podran aplaçar-se o fraccionar-se en els termes que es fixin reglamentàriament i prèvia sol·licitud de l’obligat tributari, quan la seva situació econòmico-financera li impedeixi, de forma transitòria, efectuar el pagament en els termes establerts.
L’article 10 de la Llei d’Hisendes Locals estableix que “Quan estigui previst en les ordenances fiscals, no s’exigirà interès de demora en els acords d’aplaçament o fraccionament del pagament que hagin estat demanades en període voluntari, en les condicions i termes que estableixi l’Ordenança, sempre que es refereixin a deutes de venciment periòdic i notificació col·lectiva i que el pagament total es produeixi en el mateix exercici de la seva meritació”.
L’ordre del ministeri d’Hisenda 157/2003, de 30 de gener, va elevar el límit exempt de l’obligació d’aportar garanties en les sol·licituds d’aplaçament o fraccionament de deutes tributaris a 6.000 euros.
Aquesta normativa donaria cobertura legal a una proposta d’aplicació d’un sistema de cobrament fraccionat d’una part dels tributs municipals, de manera que prèvia agrupació de tots els imports, es cobressin periòdicament rebuts fraccionats d’aquella suma.
Efectivament, vindria a ser un sistema de “tarifa plana” o ,com algun ajuntament ja ha aplicat, de “pagament a la carta” d’una part important dels tributs de cada titular.
Aquesta proposta tindria plena acceptació en un entorn de crisi econòmica com l’actual i podria facilitar el control de la liquiditat de les famílies i evitar la concentració de la pressió fiscal a elles en períodes massa determinats del calendari fiscal.
També tindria efectes positius per a la tresoreria municipal atès que dispersaria els ingressos tributaris al llarg del calendari en comptes de concentrar-los en dos o tres períodes anuals.
CONTINGUT, FASES I PROCEDIMENT DE LA PROPOSTA
PREVISIÓ EN LES ORDENANCES FISCALS
D’acord amb l’article 10 de la LHL caldria preveure en les ordenances fiscals que no s’exigirà interessos de demora en els fraccionaments dins del mateix exercici fiscal. Per tant estaríem parlant de la possibilitat d’aplicar aquesta fórmula en l’any 2013.
AGRUPACIÓ DE TRIBUTS
Poden agrupar-se el sumatori dels tributs municipals que tinguin caràcter periòdic i que siguin de notificació col·lectiva.
Tots ells són coneguts a inici de l’exercici atès que estan continguts en padrons fiscals que identifiquen el contribuent i el deute tributari.
Així , poden agrupar-se els IBI urbana i rústega, Impost de Vehicles de Tracció Mecànica, Taxa d’Escombreries, Taxa de conservació de cementiris, Guals... i en general tots aquells que estiguin continguts en padrons fiscals.
PROCEDIMENT
Com que es requereix la “prèvia sol·licitud” de l’interessat, a inici de l’exercici econòmic es podria fer una comunicació a tots els contribuents de l’import del deute i disposar d’un formulari que contingués: identificació de l’interessat, terminis dels pagaments, ordre de domiciliació bancària.
L’Administració és competent, en aquest cas, per a obligar a domiciliar els terminis del fraccionament, la qual cosa també facilita i simplifica la gestió dels cobraments.
TERMINIS
No s’especifica enlloc quin és el màxim de fraccionaments possibles, per tant l’Ajuntament podria optar per diferents terminis (mensuals, bimensuals o trimestrals), amb un darrer pagament que hauria de ser abans de finalitzar l’exercici com estableix l’article 10 de la LHL per a no haver d’aplicar interessos de demora.
EFECTES DE LA MESURA
Com a efectes positius ja hem parlat dels beneficis per als contribuents en evitar-los una elevada càrrega fiscal en períodes massa determinats períodes, com també de permetre’ls pagaments periòdics menys gravosos.
Per a l’Ajuntament la mesura suposa calendaritzar millor la liquiditat dels seus tributs, garantir els pagaments mitjançant la domiciliació bancària i reduir el cost de la gestió del deute en procediment executiu.
Quan al cost de gestió per la generació de major nombre de rebuts, cal considerar que l’efecte s’ha de relativitzar.
En molts casos hi ha contribuents que ens generen diversitat de rebuts que s’han de posar al cobrament i gestionar. Amb la tarifa plana podem fins i tot arribar a generar menys rebuts i, en qualsevol dels casos, l’obligació de domiciliar els terminis suposa menys cost de gestió.
Un exemple de períodes impositius:
L’ordre del ministeri d’Hisenda 157/2003, de 30 de gener, va elevar el límit exempt de l’obligació d’aportar garanties en les sol·licituds d’aplaçament o fraccionament de deutes tributaris a 6.000 euros.
Aquesta normativa donaria cobertura legal a una proposta d’aplicació d’un sistema de cobrament fraccionat d’una part dels tributs municipals, de manera que prèvia agrupació de tots els imports, es cobressin periòdicament rebuts fraccionats d’aquella suma.
Efectivament, vindria a ser un sistema de “tarifa plana” o ,com algun ajuntament ja ha aplicat, de “pagament a la carta” d’una part important dels tributs de cada titular.
Aquesta proposta tindria plena acceptació en un entorn de crisi econòmica com l’actual i podria facilitar el control de la liquiditat de les famílies i evitar la concentració de la pressió fiscal a elles en períodes massa determinats del calendari fiscal.
També tindria efectes positius per a la tresoreria municipal atès que dispersaria els ingressos tributaris al llarg del calendari en comptes de concentrar-los en dos o tres períodes anuals.
CONTINGUT, FASES I PROCEDIMENT DE LA PROPOSTA
PREVISIÓ EN LES ORDENANCES FISCALS
D’acord amb l’article 10 de la LHL caldria preveure en les ordenances fiscals que no s’exigirà interessos de demora en els fraccionaments dins del mateix exercici fiscal. Per tant estaríem parlant de la possibilitat d’aplicar aquesta fórmula en l’any 2013.
AGRUPACIÓ DE TRIBUTS
Poden agrupar-se el sumatori dels tributs municipals que tinguin caràcter periòdic i que siguin de notificació col·lectiva.
Tots ells són coneguts a inici de l’exercici atès que estan continguts en padrons fiscals que identifiquen el contribuent i el deute tributari.
Així , poden agrupar-se els IBI urbana i rústega, Impost de Vehicles de Tracció Mecànica, Taxa d’Escombreries, Taxa de conservació de cementiris, Guals... i en general tots aquells que estiguin continguts en padrons fiscals.
PROCEDIMENT
Com que es requereix la “prèvia sol·licitud” de l’interessat, a inici de l’exercici econòmic es podria fer una comunicació a tots els contribuents de l’import del deute i disposar d’un formulari que contingués: identificació de l’interessat, terminis dels pagaments, ordre de domiciliació bancària.
L’Administració és competent, en aquest cas, per a obligar a domiciliar els terminis del fraccionament, la qual cosa també facilita i simplifica la gestió dels cobraments.
TERMINIS
No s’especifica enlloc quin és el màxim de fraccionaments possibles, per tant l’Ajuntament podria optar per diferents terminis (mensuals, bimensuals o trimestrals), amb un darrer pagament que hauria de ser abans de finalitzar l’exercici com estableix l’article 10 de la LHL per a no haver d’aplicar interessos de demora.
EFECTES DE LA MESURA
Com a efectes positius ja hem parlat dels beneficis per als contribuents en evitar-los una elevada càrrega fiscal en períodes massa determinats períodes, com també de permetre’ls pagaments periòdics menys gravosos.
Per a l’Ajuntament la mesura suposa calendaritzar millor la liquiditat dels seus tributs, garantir els pagaments mitjançant la domiciliació bancària i reduir el cost de la gestió del deute en procediment executiu.
Quan al cost de gestió per la generació de major nombre de rebuts, cal considerar que l’efecte s’ha de relativitzar.
En molts casos hi ha contribuents que ens generen diversitat de rebuts que s’han de posar al cobrament i gestionar. Amb la tarifa plana podem fins i tot arribar a generar menys rebuts i, en qualsevol dels casos, l’obligació de domiciliar els terminis suposa menys cost de gestió.
Un exemple de períodes impositius:
PROPOSTA AL PLE
Per a demanar l'aplicació de la "tarifa plana de tributs" en els vostre Ajuntament us ajuntem la següent PROPOSTA.