Desenes de milers de famílies s'han vist forçades a hipotecar-se fins a 40 anys per poder fer front a la despesa mensual derivada de l’accés a l’habitatge. Les circumstàncies existents a l’hora de signar el contracte hipotecari han variat per a la majoria de persones hipotecades, particularment aquelles que es van hipotecar a partir del 2006, quan els tipus d’interès eren més baixos i els preus de l’habitatge arribaren al seu màxim.
A diferència d’altres requisits existents a la Unió Europea, a Espanya el préstec té caràcter personal i garantia real. En cas d’impagament, el patrimoni personal queda embargat a través de l’habitatge, resta de béns i salari, deixant-la en un estat de vulnerabilitat, desprotecció i amb un alt risc de caure en l’exclusió social.
Als països anglosaxons, la dació de l’habitatge és en pagament del deute hipotecari, és a dir, amb el lliurament de l’habitatge, la persona pot saldar el deute amb l’entitat financera i no se li embarga cap altre patrimoni ni ingrés familiar present i futur. Amb el lliurament de les claus queda resolt el deute. A la legislació espanyola existeix un buit legal significatiu que determina la impossibilitat de fer palès una situació sobrevinguda de sobreendeutament familiar.
Aquesta és una situació profundament injusta que urgeix modificar; la legislació no pot sobreprotegir les entitats de crèdit i perjudicar severament les famílies.
En les trobades dels nostres diputats amb representants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca aquests ens han manifestat la necessitat que els ajuntaments participin en la tasca de donar informació correcta a les famílies que es troben en aquesta situació.
Us adjuntem una proposta per a presentar en els plens municipals, en la qual es demana als ajuntaments que, mitjançant els serveis socials de la corporació, posin en marxa un protocol d’actuació i donin publicitat de l’existència d’aquest, que permeti orientar i acompanyar les famílies del municipi que es poden trobar en aquesta situació.
