TOTES LES MODIFICACIONS PREVISTES A LA LLEI DE BASES DE RÈGIM LOCAL

El Govern estatal preveu aprovar en el proper curs polític la Llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local .

Aquesta nova norma canviarà substancialment el panorama legislatiu fixat en la Llei de bases de règim local, i afectarà especialment els ajuntaments del país.

Un informe publicat pel Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques sobre l’avantprojecte de Llei relaciona les principals novetats:

· Es clarifiquen les competències municipals per a evitar duplicitats i eliminar “competències impròpies”

· Es suprimeixen les 3.725 entitats locals menors existents

· S’eliminen les mancomunitats que no tinguin garantida la seva sostenibilitat financera i les seves competències passen a les Diputacions provincials , que es veuen reforçades

· Es dona més força i capacitat d’actuació als interventors municipals, que passen a dependre funcionalment de l’Administració General de l’Estat, per a donar-los de major independència i objectivitat, així com per a garantir la legalitat i el control financer i pressupostari.

· Es fixaran límits a les retribucions dels càrrecs electes

· Es reduirà un 30% del nombre de regidors per cada municipi

El volum dels canvis que es preveuen és tan important que ja ha provocat reaccions contràries de diferents partits polítics, entitats representatives del món local i de les mateixes institucions.

A grans trets aquesta norma suposa una ingerència greu sobre l’autonomia municipal, enforteix el paper de les Diputacions sense tenir en compte models territorials específics com el català, augmenta la capacitat de control dels interventors municipals, redueix la capacitat auto organitzativa dels ens locals ...

En la tramitació de la nova Llei els diferents partits manifestaran el seu posicionament , en aquest moment el que volem fer, en aquest butlletí informatiu, és avançar-vos les modificacions sobre la Llei de bases de règim local que es poden extreure del document de l’avantprojecte de modificació que es va filtrar el 13 de juliol.

Cal dir que no és segur que aquest document sigui el de l’avantprojecte de llei definitiu, però és molt probable que les novetats vagin en aquest sentit i amb poques alteracions.

TOTES LES MODIFICACIONS DE LA LLEI:

Aquesta taula recull el número de l’article que es modifica de la Llei de Bases de Règim Local, el text que s’introdueix, el text que s’elimina de la norma existent i una columna amb interpretacions o observacions.

Podeu descarregar-vos el text complert de l’avantprojecte a : http://www.cosital-valencia.org/noticias/i/941/71/anteproyecto-de-ley-para-la-racionalizacion-y-sostenibilidad-de-la-admnistracion-local 



Article
S’afegeix
S’elimina
Interpretació
2
L’atribució de competències als ens locals es farà seguint d’acord amb els criteris de sostenibilitat financera i amb subjecció a la normativa d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera
Per a l’atribució de competències es tindrà en compte el criteri de màxima proximitat de la gestió administrativa als ciutadans.
Deixa de considerar-se com a criteri per a desenvolupar una competència el de proximitat als ciutadans i es fixa com a element d’atribució el d’eficiència econòmica i subjecció a les normes sobre estabilitat i sostenibilitat financera.
7.3
Les competències atribuïdes s’exerceixen en els termes fixats en la Llei i es farà control d’eficiència de l’atribució.


7.4
Excepcionalment les entitats locals podran exercir competències no previstes en la Llei, així com altres activitats econòmiques sempre que no es posi en risc financer l’exercici de les competències pròpies i es garantitzi la sostenibilitat financera de l’exercici de les noves competències o activitats econòmiques, respectant el compliment del prinicipi d’eficiència i la resta de requeriments de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Existeix la voluntat de fixar normativament quines són les competències pròpies dels els locals i de fixar l’excepcionalitat per al desenvolupament d’altres competències i activitats, les quals es podran exercir sols si aquest exercici és financerament possible.
8
Tanmateix, podran les províncies i les illes assumir la gestió de serveis municipals mínims d’acord amb el que disposa l’article 26.3.

S’afegeix un paràgraf per avançar la possibilitat, com veurem més endavant, que les Diputacions assumeixin competències dels municipis.
10.1
Les Administracions públiques ajustaran les seves relacions al principi de lleialtat institucional.


10.3
La coordinació de les entitats locals tindrà per objectiu assegurar el compliment de la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

S’afegeix un nou paràgraf en l’articulat relatiu a la coordinació entre administracions, per a fixar que aquesta anirà dirigida al compliment d’aquesta normativa pressupostària.

COMPETÈNCIES MUNICIPALS


25.2
b) Medi ambient urbà i, en particular, gestió de residus sòlids urbans i protecció contra la contaminació acústica, lumínica i atmosfèrica, en les zones urbanes.
Protecció del medi ambient.
D’acord amb el nou redactat, les competències municipals sobre medi ambient quedarien únicament per a les zones urbanes (!)


Promoció i gestió d’habitatges, conservació de camins i vies rurals.
Desapareix la referència a aquestes competències.


Escorxadors
Desapareix la referència a aquesta competència, que de fet era, a la pràctica, anacrònica.

Assistència social primària
Promoció i reinserció social.
Desapareix la referència a la promoció i la reinserció social, tot i que aquestes funcions ja estan contingudes en l’assistència social.

Padró municipal d’habitants

De fet ja una competència municipal fins ara.


Participar en la programació de l’ensenyament i cooperar amb l’Administració educativa en la creació, construcció i sosteniment dels centres docents públics, intervenir en els seus òrgans de gestió i participar en la vigilància del compliment de l’escolaritat obligatòria.
Desapareix tota referència sobre competències municipals en educació (!). El cost de participar en el manteniment de centres educatius pot ser aplaudit per alguns, però s’haurà de veure qui fa front al manteniment d’aquestes. Les ajuntaments deixarien de participar en l’educació, això a la pràctica vol dir eliminar les regidories (?).
25.3
S’haurà d’evaluar la conveniència de la implantació de serveis locals, conforme als principis de descentralització, equilibri i sostenibilitat financera.
La llei determina les competències municipals de conformitat amb els principis establerts en l’article 2n.

25.4
La Llei a que es refereix l’article 25.3 haurà d’anar acompanyada d’una memòria econòmica, que reflecteixi l’impacte sobre els recursos financers de les Administracions Públiques afectades, i el compliment dels principis de sostenibilitat financera i eficiència del servei o de l’activitat. La Llei ha de preveure la dotació dels recursos necessaris per assegurar la suficiència financera dels ens locals, sense que això pugui suposar, en cap cas una major despesa de les Administracions Públiques.
Els projectes de lleis estatals hauran d’acompanyar-se d’un informe favorable del Ministeri d’Hisenda i Administracions Públiques en el que s’acrediti el compliment dels criteris anteriors.


25.5
La Llei impedirà duplicitats administratives, establint amb precisió el servei o activitat local, amb estricta separació de les competències estatals i autonòmiques.


SERVEIS MÍNIMS I OBLIGATORIS
26.2
Per reial decret s’establiran estàndards de qualitat per a tots o alguns dels serveis previstos en aquest precepte , que serviran de base per a fixar els recursos financers assignats per l’Estat a les entitats locals i es determinarà la periodicitat i el procediment d’avaluació.
Els municipis podran demanar a la Comunitat Autònoma la dispensa de la obligació de prestar els serveis mínims que els correspongui quan els resulti impossible o de molt difícil compliment l’establiment i la prestació d’aquests serveis pel propi Ajuntament.
L’Estat vol fixar per norma el cost i la qualitat dels serveis mínims obligatoris i calcular i assignar els recursos per a finançar-los, com també sistemes de control.
Les Comunitats Autònomes deixen de tenir la competència per assumir serveis mínims per dispensa dels municipis. Aquesta estaria encomanada a les Diputacions.
26.3
En els municipis de menys de 20.000 habitants les Diputacions provincials assumiran la titularitat de les competències per a la prestació de serveis mínims obligatoris quan la prestació en l’àmbit municipal, ja sigui per raó de la naturalesa del servei, la possibilitat o la sostenibilitat financera no compleixin els estàndards de qualitat establerts en l’article 26.2

Aquest article és el que estableix l’assumpció de competències municipals per part de les Diputacions. No clarifica el procediment per a fer-ho.

La Diputació provincial acordarà amb els municipis (a qui assumeixi competències) el traspàs dels mitjans materials i personals. Aquest acord inclourà un pla de redimensio per adequar estructures organitzatives, laborals, immobiliàries i de recursos resultats de la nota situació, preveient mesures de mobilitat geogràfica i funcional i en el qual es valoraran els estalvis generats. A manca d’acord, la Comunitat Autònoma ordenarà el que procedeixi.

El procediment d’assumpció de competències pot comportar el traspàs de personal , béns i altres recursos. Es preveu la redacció d’un pla de redimensió de les estructures (pot afectar el personal) i que s’hagi de fer el càlcul dels estalvis generats si n’hi ha.
Les comunitats autònomes passarien a tenir un paper residual, resolent discrepàncies en els processos.

La Diputació escollirà la forma de gestió que millor garanteixi el compliment dels principis d’eficiència i sostenibilitat, d’entre les previstes en l’article 85 d’aquesta Llei.

L’article 85 fa referència als diferents tipus de gestió directa i indirecta dels serveis públics.
26.4
Sens perjudici de la cooperació autonòmica, les Diputacions assistiran els municipis per a garantir el desenvolupament de les funcions públiques necessàries en les Corporacions municipals.
Les Comunicats Autònomes podran cooperar amb les Diputacions provincials en la garantia del desenvolupament dels serveis mínims i obligatoris.
Posició preeminent de les Diputacions sobre les Comunitats Autònomes en la prestació dels serveis mínims i obligatoris als municipis.
DELEGACIÓ DE COMPETÈNCIES
27.1
L’Estat i les Comunitats Autònomes, mitjançant Llei,  podran delegar als municipis l’exercici de competències, sempre que es millori l’eficiència de la gestió pública, contribueixi a eliminar duplicitats administratives i sigui d’acord amb la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera. La Llei de delegació ha de determinar l’abast, contingut, condicions i durada, així com el control d’eficiència que es reservi l’Administració delegant i els mitjans personals, materials i econòmics que es transfereixin que en cap cas podran suposar una major despesa de les Administracions Públiques.
La delegació de competències tindrà en compte que s’aconsegueixi una major participació ciutadana.

27.4
La delegació ha d’anar acompanyada necessàriament del corresponent finançament, per al qual serà necessària l’existència de dotació pressupostària adequada i suficient en els pressupostos de l’administració delegat per cada exercici econòmic, essent nul·la sense aquesta dotació.

S’afegeix que una delegació serà nul·la si no existeix finançament suficient que l’acompanyi.
28

Els municipis poden realitzar activitats complementàries de les pròpies d’altres Administracions públiques i, en particular, les relatives a l’educació, la cultura, la promoció de la dona, l’habitatge, la sanitat i la protecció del medi ambient.
S’elimina l’article que possibilitava l’exercici per part dels ajuntaments d’aquesta relació de competències “impròpies”, buscant que la seva activitat es cenyeixi a l’establert en els articles 25 i 26.
LA PROVÍNCIA
31.1.A)
Son fins propis i específics de la Província:
a) Assegurar la prestació integral i adequada en la totalitat del territori provincial dels serveis de competència municipal, assumint la prestació comú i obligatòria en els termes establerts en l’article 26.3.

S’inclou en l’articulat relatiu a la Província i les Diputacions el desenvolupament de competències municipals mitjançant l’assumpció d’aquestes en ajuntaments de menys de 20.000 habitants.
36.2.b)
Son competències pròpies de la Diputació:
b) L’accés de la població als conjunt de serveis mínims de competència municipal ... en el seu cas, mitjançant la prestació comú i obligatòria prevista en l’article 26.3.

ALTRES ENTITATS LOCALS
42.1
En particular, l’àmbit comarcal podrà ser considerat per a la prestació comú i obligatòria, a càrrec de les diputacions provincials, dels serveis mínims, d’acord amb el que disposa l’article 26.3

Aquest article obre la porta al desenvolupament de serveis mínims i obligatoris per part dels Consells Comarcals, amb possible finançament de les Diputacions.
44.6
Aquells municipis que tinguin les seves competències assumides per les diputacions d’acord amb el previst en l’article 26.3, no podran integrar-se en una mancomunitat ja existent, ni crear una mancomunitat nova.

Impossibilita la creació o integració en mancomunitats de municipis a aquells que tinguin competències traspassades a les Diputacions.
45.2.d)
Sols es podran crear entitats d’àmbit territorial inferior al municipi si resulta una opció més eficient per l’administració descentralitzada de nuclis de població separats d’acord amb el previst en la Llei d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.
S’eliminen els quatre paràgrafs que feien referència al sistema d’organització d’aquests ens , del sistema d’elecció dels membres, del règim de Consell Obert i la indicació sobre acords relatius a béns, operacions de crèdit i expropiació forçosa.
Es limita l’existència i funcions de les entitats locals menors , les quals hauran de ser regulades per normativa autonòmica. Deixen de tenir personalitat jurídica pròpia i capacitat de gestió autònoma.
45.1
Les lleis de les Comunitats Autònomes sobre règim local regularan les entitats d’àmbit territorial inferior al municipi.
45.2
En cap cas disposaran de personalitat jurídica i dependran d’un Ajuntament.
RELACIONS INTERADMINISTRATIVES
55
Les entitats locals, d’acord amb el principi de lleialtat institucional hauran:
Per a l’efectivitat de la coordinació i l’eficiència administratives, les Administracions de l’Estat i de les Comunitats Autònomes, d’un costat, i les entitats locals, d’un altre, hauran en les seves relacions recíproques:
Es circumscriuen totes les obligacions establertes en quan a les relacions interadministratives als ens locals, no quedant afectades per aquestes obligacions l’Estat i les Comunitats Autònomes (!)
55.c)
Valorar l’impacte que les seves actuacions, en matèria pressupostària i financera, puguin provocar en la resta d’Administracions Públiques.

57.2
La subscripció de convenis i la constitució de consorcis haurà de millorar l’eficiència de la gestió pública, eliminar duplicitats administratives, i en tot cas complir amb la legislació sobre estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.

Es pretén posar condicions per a la creació de consorcis entre ens locals, fixant que hauran de justificar la major eficiència en l’ús dels recursos econòmics per a poder-se crear.
57.3
La constitució d’un consorci sols es podrà fer quan la cooperació no es pugui formalitzar a través d’un conveni i sempre que en termes d’eficiència econòmica la fórmula del consorci permeti una assignació més eficient dels recursos econòmics. En tot cas en la constitució d’un consorci es garantitzarà la sostenibilitat financera de les Administracions participants així com del mateix consorci que no podrà demanar més recursos que els inicialment previstos.

SERVEIS PÚBLICS LOCALS
85.2
Els serveis públics de competència local s’hauran de gestionar de la forma més eficient d’entre les enumerades a continuació.


85.2.a)
Sols podrà fer-se ús de les formes previstes en les lletres c i d quan quedi acreditat que resultin més eficients que les formes disposades en les lletres a i b.

Per a desenvolupar servei de gestió directa mitjançant c) Entitats pública empresarial local o d) Societat mercantil local de capital públic, s’haurà d’acreditar que la fórmula és més eficient que fent-ho mitjançant a) Gestió directa o b) Organisme autònom local.
Es vol posar límits a la creació d’empreses públiques i societats mercantils.
85 ter. 2)
La societat haurà d’adoptar una de les formes previstes en el text refós de la Llei de Societats de Capital aprovat pel Rial Decret Legislatiu 1/2010, de 2 de juliol.
La societat haurà d’adoptar una de les formes de societat mercantil de responsabilitat limitada.

86.1
Els ens locals podran exercir la iniciativa pública per a l’exercici d’activitats econòmiques sempre i quan no es posi en risc la sostenibilitat financera de l’exercici de les seves competències.
En l’expedient acreditatiu de la conveniència i oportunitat de la mesura haurà de justificar-se, en especial, que l’entitat local presta tots els serveis obligatoris, mínims o no, d’acord amb els estàndards de qualitat establerts, així com que la iniciativa no genera risc per a la sostenibilitat financera del municipi, ni en allò relatiu al manteniment dels referits serveis, ni a la pròpia activitat fruit de la iniciativa pública.
L’expedient haurà de contenir una justificació de la intervenció subsidiària de l’entitat local en aquella activitat econòmica degut a la inacció de la iniciativa privada, així com un anàlisi del mercat, relatiu a l’oferta existent i als possibles efectes de l’activitat local sobre la concurrència empresarial.

Es posen condicions per a l’exercici d’activitats econòmiques per part els ens locals , com la justificació  de la seva viabilitat, els efectes sobre el sector privat i que aquestes activitats econòmiques no es puguin fer en el supòsit que no s’estiguin complint amb els serveis mínims i obligatoris.
86.2

S’elimina la declaració de reserva en favor de les Entitats locals de les següents activitats o serveis essencials: subministrament de gas i calefacció, serveis mortuoris...

86.3
Correspon al ple de la Corporació l’aprovació dels projectes previstos en els apartats anteriors, sens perjudici de l’aprovació definitiva per l’òrgan de govern de la Comunitat Autònoma.
Quan l’exercici de l’activitat es faci en règim de lliure concurrència, l’aprovació definitiva correspondrà al Ple de la Corporació, que determinarà la forma concreta de gestió del servei.

86.4
En qualsevol cas l’Administració de l’Estat podrà impugnar els actes i acords previstos en aquest article, quan incompleixin la legislació d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera.


FUNCIONARIS DE CARRERA
Tractem aquestes modificacions, pel seu volum,  en un article a part.
MODIFICACIONS EN LA LLEI REGULADORA DE LES HISENDES LOCALS
Tractem aquestes modificacions en un article a part.
DISPOSICIONS ADDICONALS
Primera
El nomenament del personal directiu que, en el seu cas, hi hagi en les Diputacions provincials, s’haurà de fer d’entre els funcionaris de carrera de l’Estat, de les Comunitats Autònomes, de les Entitats Locals o funcionaris amb habilitació de caràcter estatal, als quals se’ls exigeixi el títol de doctor, llicenciat, enginyer, arquitecte o equivalent, d’acord amb els criteris de competència professional i experiència.
Segona
El nombre màxim de personal eventual de cada entitat local no podrà excedir del seu nombre de regidors o diputats provincials.
Tercera
En relació als consorcis es regula: l’adscripció dels consorcis a una administració, la seva subjecció al règim pressupostari i de control de l’Administració pública a la que estiguin adscrits, l’obligatorietat de fer una auditoria de comptes anuals i que el seu personal sols podrà precedir exclusivament d’una reassignació d’efectius de les Administracions participants, com també que les retribucions d’aquest personal no podran superar les establertes per a llocs de treball equivalents en l’Administració Pública d’adscripció.
Quarta
Les entitats locals no podran constituir o participar en la constitució, directa o indirectament, de nous organismes, entitats, societats, consorcis, fundacions i altres ens durant el temps de vigència del seu pla econòmic financer o del seu pla d’ajustament.
Les entitats del sector públic (consorcis, fundacions, organismes, societats, ...) que desenvolupin activitats econòmiques i que es trobin en situació deficitària hauran d’aprovar abans del 31 de desembre de 2013 un pla de sanejament per a corregir el dèficit. Si la correcció del dèficit no s’ha produït abans del 31 de desembre de 2014 l’entitat s’haurà de dissoldre.
Cinquena
Avaluació de serveis municipals: en el termini d’un any els ajuntaments hauran de sotmetre a avaluació el conjunt dels seus serveis per ajustar-los al principi de sostenibilitat financera i evitar duplicitats administratives. S’haurà de seguir una metodologia avaluadora que aprovarà l’Estat.
Si de l’avaluació en resulta que no es poden mantenir alguns serveis:
a)       Si es tracta de serveis facultatius o activitats econòmiques, s’hauran de suprimir.
b)       Si es tracta de serveis obligatoris es podrà privatitzar el servei (!) sempre que no sigui una funció pública
Si l’avaluació negativa afecta els serveis mínims i obligatoris aquests seran assumits per la Diputació.
Si el servei es presta per delegació d’una altra Administració pública, s’ajustaran les condicions financeres de la delegació o serà causa de rescissió del conveni.
Sisena
Serveis mínims prestats per mancomunitats i entitats locals menors: s’hauran de sotmetre a avaluació en el termini d’un any i seran assumits per les Diputacions si aquesta és negativa.
Setena
Col·laboració amb les intervencions locals: la Intervenció General de l’Estat podrà assumir mitjançant conveni les actuacions de control i fiscalització interna de les entitats locals, segons disponibilitats i mitjançant una contraprestació econòmica que haurà de pagar l’entitat local.
DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Quarta
Es dissolen totes les entitats locals menors existents. El seu personal s’incorpora a l’Ajuntament i aquest queda es subroga tots els drets i obligacions existents.